Montsant Màgic

Aquestes imatges les vaig captar durant una passejada pel camí que va de les ermites de Ulldemolins, fins a l'ermita de Sant Bertomeu.
Es curiós com al matí, a la anada, no vaig veure res. Anava recordant la frase que hem va dir en Jesús, (de, tens un racó dalt del món-cares del món) - a veure si t'empesques una (cara) de ven interessant- ja tenia ganes de trobar-hi alguna. Però va passant el dia i el propi Montsant hem va distreure... el bosc, frondós i humit, les cireres de pastor, ja madures per terra, tacant de vermell la pinassa, el riu, els ocells, un soroll, i les olors... Com és d'encisador el Montsant.
Després, a la tarda quan tornàvem, sense pensar, ho vaig veure. Hi havia una cara que ens mirava, des de sota dels enormes blocs de pedra, mig amagada darrera del bosc, com si estigués vigilant.
Per fi li havia trobat una cara del món ben interessant al Jesús.
Però mentre caminàvem, amb el sol ja molt baix, vaig veure un altre al costat, amb barret amb ploma. Seguint el camí un altre, com dissimulant, mig girada, com qui mira capa un altre banda, i al cap de poc sento que hem criden, ¡mira, allí dalt un altre!. Hi van anant sortint-nos al pas, com si fossin els sentinelles que vigilen qui va.
Des de fa molts anys, amb els companys excursionistes que hi hem anat, sempre hem coincidit en que el Montsant és màgic i com veieu avui estic més convençut que mai.