dilluns, 9 d’agost de 2010

Aqueta vegada no hi ha fotos...

La pseudoamnistia fiscal als comptes espanyols a Suïssa.

Escandalós tracte de favor a les rendes més altes.

La doble vara de mesurar de l’Agència Tributària: implacable amb els petits contribuents i permissiva amb els grans evasores fiscals. 

Durant el mes de juny, vam tenir coneixement que unes 3.000 grans fortunes espanyoles tenien comptes a la sucursal suïssa del banc britànic HSBC, per import de més de 6.000 milions d’euros (una mitjana de dos milions d’euros per compte). Pel que sembla, un empleat de l’entitat havia revelat la relació de clients del banc a les autoritats franceses, les quals van transmetre aquesta informació a la Hisenda espanyola.

Ja que bona part de l’establishment polític i empresarial espanyol podria estar implicat, l’Agència Tributària, en lloc de comunicar als titulars dels esmentats comptes l’inici d’actuacions inspectores de caràcter general per investigar els Impostos sobre la Renda, Societats i Patrimoni dels exercicis no prescrits, va optar per enviar-los un amable requeriment concedint-los un termini perquè regularitzessin la seva situació, amb la imposició de tan sols un recàrrec del 20% i els interessos de demora. D’aquesta forma, en oferir-los el tractament exclusiu de les regularitzacions espontànies i extemporànies, s’evitava que haguessin d’enfrontar-se a la imputació per delicte fiscal, el que podria comportar una pena màxima de quatre anys de presó i una multa de fins i tot el sèxtuple de les quotes tributaris deguts.

A més, es va remetre una instrucció interna als inspectors d’Hisenda perquè, en el seu cas, només es sancionés pels interessos generats dels comptes, però mai per l’import total suposadament evadit. Com han denunciat els propis tècnics i inspectors, això suposa que un defraudador a Suïssa de dos milions d’euros pagaria fins i tot 23 vegades menys (236.800 euros) del que normalment s’exigiria (5,4 milions d’euros), amb el que "s’estaria renunciat a recaptar prop de 1.500 milions d’euros", quantitat que, curiosament, coincideix amb el que es pretén estalviar mitjançant la congelació de les pensions.

Arribats a aquest punt, convé advertir el lector que si oblida presentar la seva declaració de la renda un any o incloure algun ingrés, no rebrà el mateix tracte de favor. Iniciaran un procediment de gestió o d’inspecció i li aplicaran el règim sancionador tributari o penal amb tot el pes de la llei. Aquest privilegi és reservat només als rics i poderosos, com ja va ocórrer fa dos anys amb els 198 presumptes defraudadors descoberts a Liechtenstein, així com amb gran part de les 12.000 empreses que acaparaven mig milió d’euros en bitllets de 500, a la majoria de les quals se’ls va permetre presentar declaracions "voluntàries" el 2008 i 2009.

Una oportunitat perduda

Els inspectors assenyalen que si des del Govern s’ha justificat el tracte fiscal a les Societats d’Inversió de Capital Variable (SICAV) -que tributen tan sols a l’1%, davant el 43% del tipus màxim de l’IRPF-, amb l’argument que el capital d’aquestes societats podria anar-se’n a altres països si augmenta el seu gravamen, per aquest mateix motiu s’hauria de ser "especialment dur" amb aquests presumptes defraudadors. S’ha perdut una oportunitat d’or per enviar un implacable avís a aquells que, a més d’incomplir els seus deures fiscals, deslocalitzen els seus capitals il·legalment, amb un gravíssim perjudici a l’economia espanyola en el seu conjunt.

Però no oblidem que el sistema tributari i la seva aplicació estan dissenyats per beneficiar els bancs, les multinacionals i les grans fortunes. Per tant, l’actuació de l’Agència Tributària no podia ser sinó tranquil·litzadora davant d’aquesta presumpta amenaça, en el marc del missatge global que se’ls transmet: "mantinguin els dotze bilions de dòlars que tenen invertits als paradisos fiscals; mai no els agafarem i si, excepcionalment, ocorre una disfunció en el sistema, els concedirem la corresponent ’amnistia fiscal".

Miguel Ángel Luque Mateo és Professor titular de Dret Financer i Tributari de la Universitat d’Almeria


Article extret de Kaosenlared. Font: Diagonal Periódico

RESULTA QUE TOT AIXÒ JA ENS ESTÀ COSTANT MOLTS DINERS...
A MÉS, EL TREBALLADOR CADA DIA ES MÉS POBRE I ESTÀ MÉS DESPROTEGIT.
POT SER COMENCEM A DIR PRUO.