dimecres, 17 d’agost del 2011

Fumeres II

Juraria que aquesta vegada m'han vist...
Estava tan tranquil fent les fotos de les fumeres que (veig cada dia), i de cop l'han tancat, tallat, apagat, sembla que m'hagin vist!!!
O pot ser s'estava obrint el cel i el nuvol de fum ja es veia massa.
No ho sabrem mai.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Jo crec que l'apaguen quan es veu massa ja que no poden difuminar-ho amb la resta de núvols i es veu que és un núvol de merda. Des de Cambrils, quan pujo al terrat de casa puc també veure aquesta massa de fum i hem posa dels nevis veure com contaminen l'ecosistema. També la veig quan baixes amb l'avió que passa per damunt de la petroquímica i és flipant! Surto de Frankfurt quasi en un camp de patates i tot verd i arribo amb vistes a la petroquímica, la veritat és que hem posa dels nervis veure casa meva plena d'aquestes industries. Una cosa que no m'havia adonat mai fins que no he marxat ben lluny molt de temps és que quan arribes se sent una olor particular. la vaig notar quan vaig baixar de l'avió fa 3 setmanes, era com una pudor a ous podrits, què fort no?! ara ja no la sento, porto dies per aquí i m'imagino que el meu nas s'ha acostumat una altre vegada. El més fort és que pregunto a la gent d'aquí si senten alguna olor i ningú sent res! Què es pot fer per treure aquestes indústries? doncs noi no ho sé... L'Humanitat depèn massa d'aquest recurs, el que sí que jo intento fer per sentir-me millor o almenys tenir la sentació que estic ajudant una mica al planeta és anar amb bici quasi per tot, "aquí no gaire, les ciutats no estan preparades com a alemanya", comprar el màxim possible menjar biològic, tot i què per aquí costa molt! i també roba bio o teixits el màxim natural possible. tot això fa que la despesa mensual pugi però crec que val la pena apretar una mica el cinturó i ajudar el màxim possible el nostre planeta. No tothom ho fa, però si cada vegada hi ha més gent disposada a fer algo potser alguna cosa en global es pot fer no?! callo! m'estic enrotllant! és que aquests temes m'animen i no puc compartir amb molta gent, hi ha gent que estic segura que hem veuen com un vitxo raro i ja m'han dit "hippie" jaja! bueno, potser una hippies del seglo XXI què no té res que veure amb la filosofia dels hippie d'abans, potser sí, no sé... pensar en el planeta és ser raro? no sé... jo no ho crec.

Unknown ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.