Patxi Fotògraf: Museus de Reus

dimarts, 3 d’agost del 2010

CICLE OBERT-FUNCIONA 04/08

CICLE DE CONFERÈNCIES OBERT-FUNCIONA:
Plataformes de soroll i moviment.

comissariat per Òscar Hidalgo, Organitza: Area d'Art i Creació del

Institut Municipal de Musues de Reus
4 PLATAFORMES PARTICIPANTS a Cal Massó

Conferències a partir del concepte unificador del cicle: cicle comissariat per Òscar Hidalgo.
El rizoma i els sistemes col·laboratius d'expansió horitzontal amb residència a internet. Explicació per part de cada plataforma d'interpretacions i mètodes de treball. Utilització de metàfores i analogies. Paisatges sonors i visuals. Accions il·lustratives.
PLATAFORMES:

Presentació Cicle.

Origamirepublika (Noruega) fluxus www.kunst.no/orgami

www.lapelldelllavi.org (Tarragona)terrorisme poètic
www.artivated.com (Costa Rica)estratègies
www.putearte.com (Cerdanyola)multimerda

divendres, 9 de juliol del 2010

Recuperació de dues làpides funeràries de 1624 i 1629 a Reus

Làpida sepulcral de 1629 al jardí de l’Hospital

Arran dels primers moviments de terra de les obres d’instal·lació d’un nou accelerador lineal, el 19 d’octubre de 2007 fou posada al descobert una gran llosa de pedra calcària (de 178 cm de llargada, 76 d’amplada i 20 de gruix), que originalment havia estat la coberta d’un enterrament del segle xvii. La part superior de la llosa du gravada una inscripció distribuïda en cinc línies i redactada en el català prenormatiu de l’època: Sepvltvra de / Fransesch / Tost y dels / sevs. Any / 1629. Cada mot és separat del següent per mitjà d’una interpunció epigràfica baixa, com si fos una coma, o bé –més decorativament– per mitjà de branquetes (després de “Fransesch” i a banda i banda de la xifra de l’any) o d’una roseta (com després del mot “seus”). A sota de la inscripció, també hi ha gravada una mena de fletxa que apunta als peus de la llosa. Tot i que no acaba pròpiament en punta, sinó en forma de mitja lluna còncava, sembla representar una rella d’arada. Sens dubte, la llosa procedeix de l’església de l’antic convent dels carmelites descalços, establerts a la nostra ciutat a partir del 1606. Al segle xix, en el lloc que havia ocupat el convent s’aixecà l’edifici principal de l’Hospital actual. Pel que fa a Francesc Tost, gràcies a la documentació que es conserva als arxius parroquial i municipal, sabem que era un pagès relativament benestant, amb residència al carrer de Monterols, i que el dia 20 de juny de 1629 fou enterrat –tal com era el seu desig– “al monestir dels descalsos”. Val a dir que la llosa havia estat desplaçada del seu lloc original, en un moment indeterminat, i que durant els treballs de recuperació no ha estat detectada la presència de restes humanes.

© Jaume Massó Carballido

Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca - Direcció

La làpida sepulcral dels Miret (1624)

Apareguda al migdia del dimecres 19 de desembre de 2007, al jardí del costat de l’Hospital de Reus (carrer de Sant Joan, 36), a uns quants metres de distància però a una profunditat similar a la recuperada el passat 19 d’octubre i de la qual ja es va donar notícia. S’ha pogut recuperar sencera, amb molt poques i lleus erosions. No s’han detectat restes associades a un enterrament in situ.

Es tracta d’una llosa de pedra calcària blanquinosa, bellament esculpida i decorada en baix relleu. Porta una inscripció en llatí, que explica de qui era la tomba sobre la qual havia estat col·locada. La lectura completa i la traducció s’hauran de fer un cop hagi estat netejada completament i siguin del tot identificades algunes de les lletres, poc visibles o esborrades pel desgast. De tota manera, es pot avançar que es tracta de la tomba o sarcòfag (“sarcophagum”) de Joan Miret i els seus (“Iohannes Miret et suis”), i que data de l’any 1624 (la primera era de Francesc Tost i datada el 1629). L’epígraf comença assenyalant que el pare, Francesc Miret, gaudí del privilegi de ser ciutadà honrat de Barcelona (compte: és un privilegi NO exclusiu dels nascuts a Barcelona), és a dir, membre de la petita noblesa. Curiosament, aquest Francesc Miret, ciutadà honrat, no apareix en la bibliografia especialitzada referent a la noblesa reusenca d’aquell període. Val a dir, però, que el cognom Miret és prou ben documentat, a Reus, especiament entre els segles XIV i XVII. El 1676, per exemple, ens consta un altre Francesc Miret, que era ermità de Misericòrdia (citat per Ramon Amigó, 1988). Als llibres de matrimonis dels primers anys del segle XVII, conservats a l’Arxiu de la Parròquia de Sant Pere, hi apareixen diversos Miret, entre els quals uns quants paraires (elaboradors de llana), i en el primer volum d’òbits (1620-1639), hi ha la referència a l’aniversari doble celebrat el dia 10 de maig de 1624 a la parròquia de Sant Joan (és a dir, a l’església dels carmelites descalços) “p(er) los pares i muller del sen(y)or Joan Miret, mercader”. No hi ha dubte que es tracta del mateix Joan Miret que va fer posar la làpida que ara ha estat recuperada i del qual sabem (pel registre d’òbits) que era mercader d’ofici.

La llosa, que té 166 cm de llargada, 73 cm d’amplada i 13 cm de gruix, està decorada amb l’escut quarterat dels Miret, coronat amb un elm guarnit amb plomes, i envoltat amb ossos i calaveres, així com quatre rostres humans simètricament disposats als quatre angles de la llosa.

-->

Quan encara no s’havia netejat prou bé, vaig llegir bona part de la inscripció, que té onze línies. La meva transcripció, incompleta i per revisar, va ser:

SARCOPHAGVM / HVNC GENITORI SVI / FRANCISCO MIRET / CIVI HONORATO / BARCINONEN. POST / QVAM AD PLVRES / IVIT CONDERE IO- / HANNES MIRET / ET SVI[S] IVSSIT / DIE VIII MA[Y] ANNO / MDCXXIIII.

La làpida ha estat traslladada als magatzems de l’Institut Municipal de Museus de Reus. Hem d’agrair la col·laboració dels responsables de l’Hospital de Reus i de l’arquitecte José Vicente Gómez, així com l’amable participació del senyor Jacint Solana i del transportista Jordi Vallès.

© Jaume Massó Carballido
Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca – Direcció

Ha estat un plaer i un honor poder comptar amb la col·laboració d'en Jaume Massó, que ha fet l'aportació documental d'aquesta entrada.

Aquestes peces ja formen part dels fons del Institut Municipal de Museus de Reus.

dijous, 18 de març del 2010

LA MÉS FORTA

LA MÉS FORTA, d'August Strindberg.

Obra dirigida per Francesc Cerro, coproduïda pel

Centre d'Art Cal Massó i el Centre d'Arts Escèniques de Reus.07/05/2008

divendres, 11 de desembre del 2009

EUROPA FA UN MILIO D'ANYS

De l'expossició EUROPA FA UN MILIO D'ANYS, al Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus, fins al 16 de gener de 2010.

dilluns, 16 de novembre del 2009

Llibre de la cadena

Aquesta col.lecció la vull dedicar a la Lola Lucas de Cròniques del meu mon, sempre envoltada, quasi colgada i en aquesta ocasió recolzada pels llibres.
Salut Lola, fins aviat.
Aquest llibre forma part del fons de l'Institut Municipal de Museus de Reus
http://museus.reus.net/plana.php?numplana=2011