Recuperació de dues làpides funeràries de 1624 i 1629 a Reus

Làpida sepulcral de 1629 al jardí de l’Hospital

Arran dels primers moviments de terra de les obres d’instal·lació d’un nou accelerador lineal, el 19 d’octubre de 2007 fou posada al descobert una gran llosa de pedra calcària (de 178 cm de llargada, 76 d’amplada i 20 de gruix), que originalment havia estat la coberta d’un enterrament del segle xvii. La part superior de la llosa du gravada una inscripció distribuïda en cinc línies i redactada en el català prenormatiu de l’època: Sepvltvra de / Fransesch / Tost y dels / sevs. Any / 1629. Cada mot és separat del següent per mitjà d’una interpunció epigràfica baixa, com si fos una coma, o bé –més decorativament– per mitjà de branquetes (després de “Fransesch” i a banda i banda de la xifra de l’any) o d’una roseta (com després del mot “seus”). A sota de la inscripció, també hi ha gravada una mena de fletxa que apunta als peus de la llosa. Tot i que no acaba pròpiament en punta, sinó en forma de mitja lluna còncava, sembla representar una rella d’arada. Sens dubte, la llosa procedeix de l’església de l’antic convent dels carmelites descalços, establerts a la nostra ciutat a partir del 1606. Al segle xix, en el lloc que havia ocupat el convent s’aixecà l’edifici principal de l’Hospital actual. Pel que fa a Francesc Tost, gràcies a la documentació que es conserva als arxius parroquial i municipal, sabem que era un pagès relativament benestant, amb residència al carrer de Monterols, i que el dia 20 de juny de 1629 fou enterrat –tal com era el seu desig– “al monestir dels descalsos”. Val a dir que la llosa havia estat desplaçada del seu lloc original, en un moment indeterminat, i que durant els treballs de recuperació no ha estat detectada la presència de restes humanes.

                                                                                                 © Jaume Massó Carballido

                                                             Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca - Direcció

La làpida sepulcral dels Miret (1624)

 

Apareguda al migdia del dimecres 19 de desembre de 2007, al jardí del costat de l’Hospital de Reus (carrer de Sant Joan, 36), a uns quants metres de distància però a una profunditat similar a la recuperada el passat 19 d’octubre i de la qual ja es va donar notícia. S’ha pogut recuperar sencera, amb molt poques i lleus erosions. No s’han detectat restes associades a un enterrament in situ.

Es tracta d’una llosa de pedra calcària blanquinosa, bellament esculpida i decorada en baix relleu. Porta una inscripció en llatí, que explica de qui era la tomba sobre la qual havia estat col·locada. La lectura completa i la traducció s’hauran de fer un cop hagi estat netejada completament i siguin del tot identificades algunes de les lletres, poc visibles o esborrades pel desgast. De tota manera, es pot avançar que es tracta de la tomba o sarcòfag (“sarcophagum”) de Joan Miret i els seus (“Iohannes Miret et suis”), i que data de l’any 1624 (la primera era de Francesc Tost i datada el 1629). L’epígraf comença assenyalant que el pare, Francesc Miret, gaudí del privilegi de ser ciutadà honrat de Barcelona (compte: és un privilegi NO exclusiu dels nascuts a Barcelona), és a dir, membre de la petita noblesa. Curiosament, aquest Francesc Miret, ciutadà honrat, no apareix en la bibliografia especialitzada referent a la noblesa reusenca d’aquell període. Val a dir, però, que el cognom Miret és prou ben documentat, a Reus, especiament entre els segles XIV i XVII. El 1676, per exemple, ens consta un altre Francesc Miret, que era ermità de Misericòrdia (citat per Ramon Amigó, 1988). Als llibres de matrimonis dels primers anys del segle XVII, conservats a l’Arxiu de la Parròquia de Sant Pere, hi apareixen diversos Miret, entre els quals uns quants paraires (elaboradors de llana), i en el primer volum d’òbits (1620-1639), hi ha la referència a l’aniversari doble celebrat el dia 10 de maig de 1624 a la parròquia de Sant Joan (és a dir, a l’església dels carmelites descalços) “p(er) los pares i muller del sen(y)or Joan Miret, mercader”. No hi ha dubte que es tracta del mateix Joan Miret que va fer posar la làpida que ara ha estat recuperada i del qual sabem (pel registre d’òbits) que era mercader d’ofici.

La llosa, que té 166 cm de llargada, 73 cm d’amplada i 13 cm de gruix, està decorada amb l’escut quarterat dels Miret, coronat amb un elm guarnit amb plomes, i envoltat amb ossos i calaveres, així com quatre rostres humans simètricament disposats als quatre angles de la llosa.

 

-->

Quan encara no s’havia netejat prou bé, vaig llegir bona part de la inscripció, que té onze línies. La meva transcripció, incompleta i per revisar, va ser:

SARCOPHAGVM / HVNC GENITORI SVI / FRANCISCO MIRET / CIVI HONORATO / BARCINONEN. POST / QVAM AD PLVRES / IVIT CONDERE IO- / HANNES MIRET / ET SVI[S] IVSSIT / DIE VIII MA[Y] ANNO / MDCXXIIII.

La làpida ha estat traslladada als magatzems de l’Institut Municipal de Museus de Reus. Hem d’agrair la col·laboració dels responsables de l’Hospital de Reus i de l’arquitecte José Vicente Gómez, així com l’amable participació del senyor Jacint Solana i del transportista Jordi Vallès. 

                                                                                            © Jaume Massó Carballido
                                                         Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca – Direcció

 

Ha estat un plaer i un honor poder comptar amb la col·laboració d'en Jaume Massó, que ha fet l'aportació documental d'aquesta entrada.

Aquestes peces ja formen part dels fons del Institut Municipal de Museus de Reus.

SIURANA-PRIORAT

 

 

Aquesta del rellotge de Sol és per la yaya Marina, "TEMPUS FUGIT". 

 

 

AAAAAAAAAAHHHHHHHHH...

 

 

Cardos, Albarca-Priorat.

 

 

  Aquesta última fotografia, és del pati d'una casa d'Ulldemolins.

 

Vesper

Vespes, artesanes de la natura.

Una curiositat de 1940

Cementiri civil de Reus

 En record de les persones enterrades al cementiri civil de Reus de 1941 a 1971.

http://imagenesdememoria.blogspot.com/2010/03/cipriano-martos-cementiri-civil-de-reus.html 

EN RECORD DE CIPRIANO MARTOS

1973. agost. Detencions dels militants del FRAP a Reus Pascual Carrilero, Rafael Falcón, Joaquín López i Cipriano Martos, que patiren maltractaments. També foren detinguts M. Teresa Feliu, Joan Miró, Ignasi Carnicer, Joaquim Masdeu i Joan Domigo, de la Selva del Camp, acusats de pertànyer al FRAP. Les detencions s’estengueren per altres pobles.

1973. setembre. El militant del FRAP Cipriano Martos mor a l’Hospital de Sant Joan en ser obligat a ingerir àcid sulfúric durant el brutal interrogatori de la Guàrdia Civil. Fou enterrat sense avisar a la família. Fulls volants del PSUC en què es denuncia la repressió. No es feren accions de protesta.

CRONOLOGIA:

Elaborada per Albert Arnavat

"Dels darrers tres anys de repressió, el succés més impressionant fou la mort d’un sindicalista, Cipriano Martos, que fou obligat per la Guàrdia Civil a ingerir, durant un interrogatori, una ampolla d’àcid sulfúric procedent d’un còctel Molotov. Martos, acusat de col·laboració amb el FRAP, va ser detingut juntament amb el sindicalista Pascual Carrilero, que fou jutjat pel TOP. Martos morí a l’Hospital de Sant Joan el setembre de 1973." XAVIER AMORÓS

FRAP: FRENTE REVOLUCIOMNARIO ANTIFASCISTA PATRIOTICO

+ info en:
http://ciprianomartosjimenezinmemoriam.blogspot.com/

http://www.loquesomos.org/joom/index.php?option=com_content&view=article&id=2770:homenaje-a-cipriano-martos-en-el-36-aniversario-de-su-asesinato&catid=29:lq-opinas&Itemid=59

http://foromemoriagranada.blogspot.com/2009/10/cipriano-martos-jimenez-militante.html

http://libertad7.blogspot.com/2009/09/cipriano-martos.html

http://www.frap.es/cipri/cipri.html

http://laopiniondeinakiroarisk.blogspot.com/2009/09/cipriano-martos-asesinado-hace-36-anos.html

Vull agrair a l'Albert Arnavat la seva col·laboració en aquest post, i el fet que despertés en mi l'interès per coses que han passat i ningú hi parla.

Exposició I tu (...) mires? d'ANNA MARÍN a Cal Massó.

http://museus.reus.net/contvar/imatges/imatges/RE/REUS.pdf

LA MÉS FORTA

LA MÉS FORTA, d'August Strindberg.

Obra dirigida per Francesc Cerro, coproduïda pel

Centre d'Art Cal Massó i el Centre d'Arts Escèniques de Reus.07/05/2008

 

MES DANSA

CAL MASSÓ, MES DANSA 17 d'octubre de 2008

http://museus.reus.net/contvar/modules.php?name=News&file=article&sid=803&color=2&web=4&numplana=2431

PIRENA 2010

Fa anys que tenia ganes d'anar a veure la Pirena, ja estava cansat de veure-ho per la tele. Tenia moltes ganes de veure-ho de ben aprop, viure l'ambient, els gossos, els trineus, els mushers, i veure'ls en acció i fer fotos...

Aquest és Jacinto, un campió. Amb el seu equip LAZARO'S TEAM, van guanyar la Pirena 2009, i no se si algun altra edició anterior a més d'altres competicións. Aquest any, van segons a la classificació de nòrdics, i estan a punt per la 11ª etapa, a GRANDVALIRA – EL TARTER, un circuit de 13 Km que a més serà l'última etapa nocturna de Pirena.

Jacinto com deia és un gran campió, ha estat guia al seu equip i ha ensenyat a altres gossos guia. Després el veurem en acció, empleant-se a fons en plena competició, amb els altres gossos del trineu. !Quina canya¡

Quan me'l van presentar, hem van explicar que ja era gran, que problablement seria el seu últim any de competició i que era ceg.

Sens dubte que s'ha guanyat un merescut descans.

IMPRESSIONANT
FORçA JACINTO¡¡¡

 ETAPA 11 GRANDVALIRA – EL TARTER 13Km.

  

l'equip de veterinaris, no paran...

Tan a la sortida com a l'arribada de cada etapa, hi ha un Punt de control veterinari, on s'han d'aturar per confirmar que els gossos estan bé.

ETAPA 12 GRANDVALIRA – GRAU ROIG 12 km.

Aquí tenim a Jacinto¡ al centre de la imatge davant del Lázaro el seu musher, fent el que més li agrada.

La Pirena no m'ha decepcionat.
Una experiència fotografica i animal inoblidable, que sens dubte repetiré.
Espero que us agradin les fotografies.