Guaitas del Castell d'Escornalbou

LES MASCARES DEL CASTELL D'ESCORNALBOU

Guaitas del castel

Monument documentat ja el 1153. Tant el castell, centre d'una amplia baronia, com l'església de Sant Miquel foren la seu d'una canònica agustiniana fins el 1574.
Posteriorment, va passar als franciscans que hi varen romandre fins el 1835. En la primera dècada del s. XX fou adquirit pel Sr. Eduard Toda que el va restaurar i reconstruir lliurement. Allà hi va aplegar interessants col·leccions de gravats, ceràmica i objectes de tota mena, així com una notable biblioteca.
Els elements més notables del conjunt són l'església romànica (s. XII-XIII), les restes de la sala capitular i del claustre, així com la vivenda del Sr. Toda, curosament restituïda, la visita de la qual ens permetrà observar com era una casa senyorial de principis del 1900.
Des dels arcs del claustre i, en especial, des de l'ermita de Santa Bàrbara, situada al cim del conjunt, es pot gaudir d'una de les millors vistes de les comarques de Tarragona.

Adreça
Ctra. d'Escornalbou, sn.
43771 Riudecanyes (Baix Camp)
Tel. 977 83 40 07

Horari
De dimarts a diumenge, inclosos els festius.

• De l'1 d'octubre al 31 de maig: de 10'00 a 13'30 h. i de 15'00 a 17'30 h.
• De l'1 de juny al 30 de setembre: de 10'00 a 13'30 h. i de 16'00 a 19'30 h.

Tancat els dilluns no festius, el 25 i 26 de desembre i l'1 i 6 de gener.
La taquilla i l'entrada es tanquen 30 minuts abans del límit horari.

 Castell Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou

Piscina

Fred

Neu i Vent

VIA FERRATA DEL MONTSANT 04/10/2009

Montsant Màgic

Aquestes imatges les vaig captar durant una passejada pel camí que va de les ermites de Ulldemolins, fins a l'ermita de Sant Bertomeu.
Es curiós com al matí, a la anada, no vaig veure res. Anava recordant la frase que hem va dir en Jesús, (de, tens un racó dalt del món-cares del món) - a veure si t'empesques una (cara) de ven interessant- ja tenia ganes de trobar-hi alguna. Però va passant el dia i el propi Montsant hem va distreure... el bosc, frondós i humit, les cireres de pastor, ja madures per terra, tacant de vermell la pinassa, el riu, els ocells, un soroll, i les olors... Com és d'encisador el Montsant.
Després, a la tarda quan tornàvem, sense pensar, ho vaig veure. Hi havia una cara que ens mirava, des de sota dels enormes blocs de pedra, mig amagada darrera del bosc, com si estigués vigilant.
Per fi li havia trobat una cara del món ben interessant al Jesús.
Però mentre caminàvem, amb el sol ja molt baix, vaig veure un altre al costat, amb barret amb ploma. Seguint el camí un altre, com dissimulant, mig girada, com qui mira capa un altre banda, i al cap de poc sento que hem criden, ¡mira, allí dalt un altre!. Hi van anant sortint-nos al pas, com si fossin els sentinelles que vigilen qui va.
Des de fa molts anys, amb els companys excursionistes que hi hem anat, sempre hem coincidit en que el Montsant és màgic i com veieu avui estic més convençut que mai.

EUROPA FA UN MILIO D'ANYS

De l'expossició EUROPA FA UN MILIO D'ANYS, al Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus, fins al 16 de gener de 2010.

Marinas

Habiamos quedado en encontrarnos el domingo al medio día en la playa Larga de Tarragona. Todo fue muy bien, al principio hice algunas fotos mientras preparaban el barco y se equipaban. El sol iluminaba y calentaba a la perfección.
Cuando me pareció que estaban preparados, monté el 200 mm. y al poco, se acercaron a mi para decirme que estaban dispuestos para zarpar.
Como imaginaba, la maniobra de poner el barco en el agua, requiere cierta atención y saber lo que se hace. Primeras fotos de acción mientras suben y se acomodan en el catamarán, por el visor puedo ver (mientras no dejo de disparar) como las velas se llenan de aire y en un segundo puedo notar como se ajusta el conjunto, un momento de rigidez y salieron disparados como una flecha. Hicieron que el tele se quedara corto en muy pocos segundos.
Después de un buen rato disparando mi cámara en todas direcciones, me di cuenta de que llevaban dos horas en el agua i no les veía intenciones de salir.

Estas fotografías son para mis amigos Juan Carlos y Iñigo, con los que comparto aficiones como el alpinismo, la escalada, el esquí y la fotografía entre otras (comer bien, gozar de buena compañía,...).
Con ellas siento un poco más cerca la posibilidad de que un día me llevéis con vosotros a navegar.

Espero que os gusten.

Para ver más, hacer clik.
http://picasaweb.google.es/Scorphoto/RegataTarragona#

LA REGATA

Llibre de la cadena

Aquesta col.lecció la vull dedicar a la Lola Lucas de Cròniques del meu mon, sempre envoltada, quasi colgada i en aquesta ocasió recolzada pels llibres.
Salut Lola, fins aviat.
Aquest llibre forma part del fons de l'Institut Municipal de Museus de Reus
http://museus.reus.net/plana.php?numplana=2011

MEMORIMAGE 2009

MEMORIMAGE
FESTIVAL INTERNACIONAL DE PEL·LICULES AMB IMATGES D'ARXIU a Reus
http://www.memorimagefestival.org/