Museu de Carruatges Fúnebres de Barcelona

Gràcies als companys blogers que van fer possible una intensa tarda de fotos.
Mes informació en: http://lolalucas.blogspot.com/2010/08/museu-de-carrosses-funebres-barcelona.html

Aqueta vegada no hi ha fotos...

La pseudoamnistia fiscal als comptes espanyols a Suïssa.

Escandalós tracte de favor a les rendes més altes.

La doble vara de mesurar de l’Agència Tributària: implacable amb els petits contribuents i permissiva amb els grans evasores fiscals. 

Durant el mes de juny, vam tenir coneixement que unes 3.000 grans fortunes espanyoles tenien comptes a la sucursal suïssa del banc britànic HSBC, per import de més de 6.000 milions d’euros (una mitjana de dos milions d’euros per compte). Pel que sembla, un empleat de l’entitat havia revelat la relació de clients del banc a les autoritats franceses, les quals van transmetre aquesta informació a la Hisenda espanyola.

Ja que bona part de l’establishment polític i empresarial espanyol podria estar implicat, l’Agència Tributària, en lloc de comunicar als titulars dels esmentats comptes l’inici d’actuacions inspectores de caràcter general per investigar els Impostos sobre la Renda, Societats i Patrimoni dels exercicis no prescrits, va optar per enviar-los un amable requeriment concedint-los un termini perquè regularitzessin la seva situació, amb la imposició de tan sols un recàrrec del 20% i els interessos de demora. D’aquesta forma, en oferir-los el tractament exclusiu de les regularitzacions espontànies i extemporànies, s’evitava que haguessin d’enfrontar-se a la imputació per delicte fiscal, el que podria comportar una pena màxima de quatre anys de presó i una multa de fins i tot el sèxtuple de les quotes tributaris deguts.

A més, es va remetre una instrucció interna als inspectors d’Hisenda perquè, en el seu cas, només es sancionés pels interessos generats dels comptes, però mai per l’import total suposadament evadit. Com han denunciat els propis tècnics i inspectors, això suposa que un defraudador a Suïssa de dos milions d’euros pagaria fins i tot 23 vegades menys (236.800 euros) del que normalment s’exigiria (5,4 milions d’euros), amb el que "s’estaria renunciat a recaptar prop de 1.500 milions d’euros", quantitat que, curiosament, coincideix amb el que es pretén estalviar mitjançant la congelació de les pensions.

Arribats a aquest punt, convé advertir el lector que si oblida presentar la seva declaració de la renda un any o incloure algun ingrés, no rebrà el mateix tracte de favor. Iniciaran un procediment de gestió o d’inspecció i li aplicaran el règim sancionador tributari o penal amb tot el pes de la llei. Aquest privilegi és reservat només als rics i poderosos, com ja va ocórrer fa dos anys amb els 198 presumptes defraudadors descoberts a Liechtenstein, així com amb gran part de les 12.000 empreses que acaparaven mig milió d’euros en bitllets de 500, a la majoria de les quals se’ls va permetre presentar declaracions "voluntàries" el 2008 i 2009.

Una oportunitat perduda

Els inspectors assenyalen que si des del Govern s’ha justificat el tracte fiscal a les Societats d’Inversió de Capital Variable (SICAV) -que tributen tan sols a l’1%, davant el 43% del tipus màxim de l’IRPF-, amb l’argument que el capital d’aquestes societats podria anar-se’n a altres països si augmenta el seu gravamen, per aquest mateix motiu s’hauria de ser "especialment dur" amb aquests presumptes defraudadors. S’ha perdut una oportunitat d’or per enviar un implacable avís a aquells que, a més d’incomplir els seus deures fiscals, deslocalitzen els seus capitals il·legalment, amb un gravíssim perjudici a l’economia espanyola en el seu conjunt.

Però no oblidem que el sistema tributari i la seva aplicació estan dissenyats per beneficiar els bancs, les multinacionals i les grans fortunes. Per tant, l’actuació de l’Agència Tributària no podia ser sinó tranquil·litzadora davant d’aquesta presumpta amenaça, en el marc del missatge global que se’ls transmet: "mantinguin els dotze bilions de dòlars que tenen invertits als paradisos fiscals; mai no els agafarem i si, excepcionalment, ocorre una disfunció en el sistema, els concedirem la corresponent ’amnistia fiscal".

Miguel Ángel Luque Mateo és Professor titular de Dret Financer i Tributari de la Universitat d’Almeria

http://www.diagonalperiodico.net/escandaloso-tracte-de-favor-a-las.html

Article extret de Kaosenlared. Font: Diagonal Periódico

RESULTA QUE TOT AIXÒ JA ENS ESTÀ COSTANT MOLTS DINERS...

A MÉS, EL TREBALLADOR CADA DIA ES MÉS POBRE I ESTÀ MÉS DESPROTEGIT.

POT SER COMENCEM A DIR PRUO.

El cap als Núvols (fragment) CAL MASSÓ 04/08

CICLE OBERT-FUNCIONA 04/08

CICLE DE CONFERÈNCIES OBERT-FUNCIONA:
Plataformes de soroll i moviment.

comissariat per Òscar Hidalgo, Organitza: Area d'Art i Creació del

Institut Municipal de Musues de Reus
4 PLATAFORMES PARTICIPANTS a Cal Massó

Conferències a partir del concepte unificador del cicle: cicle comissariat per Òscar Hidalgo.
El rizoma i els sistemes col·laboratius d'expansió horitzontal amb residència a internet. Explicació per part de cada plataforma d'interpretacions i mètodes de treball. Utilització de metàfores i analogies. Paisatges sonors i visuals. Accions il·lustratives.
PLATAFORMES: 

Presentació Cicle.

Origamirepublika (Noruega) fluxus www.kunst.no/orgami

www.lapelldelllavi.org (Tarragona)terrorisme poètic
www.artivated.com (Costa Rica)estratègies
www.putearte.com (Cerdanyola)multimerda

Hispano-Suiza

Introducció a la visita al Museu de Carruatges Fúnebres de Barcelona

 

 

Estigueu atents, estic preparant les imatges dels carruatges de cavalls.

Electrònic Performers

EUROPEAN BALLOON FESTIVAL 2010 IGUALADA

Bellesa africana.

Recuperació de dues làpides funeràries de 1624 i 1629 a Reus

Làpida sepulcral de 1629 al jardí de l’Hospital

Arran dels primers moviments de terra de les obres d’instal·lació d’un nou accelerador lineal, el 19 d’octubre de 2007 fou posada al descobert una gran llosa de pedra calcària (de 178 cm de llargada, 76 d’amplada i 20 de gruix), que originalment havia estat la coberta d’un enterrament del segle xvii. La part superior de la llosa du gravada una inscripció distribuïda en cinc línies i redactada en el català prenormatiu de l’època: Sepvltvra de / Fransesch / Tost y dels / sevs. Any / 1629. Cada mot és separat del següent per mitjà d’una interpunció epigràfica baixa, com si fos una coma, o bé –més decorativament– per mitjà de branquetes (després de “Fransesch” i a banda i banda de la xifra de l’any) o d’una roseta (com després del mot “seus”). A sota de la inscripció, també hi ha gravada una mena de fletxa que apunta als peus de la llosa. Tot i que no acaba pròpiament en punta, sinó en forma de mitja lluna còncava, sembla representar una rella d’arada. Sens dubte, la llosa procedeix de l’església de l’antic convent dels carmelites descalços, establerts a la nostra ciutat a partir del 1606. Al segle xix, en el lloc que havia ocupat el convent s’aixecà l’edifici principal de l’Hospital actual. Pel que fa a Francesc Tost, gràcies a la documentació que es conserva als arxius parroquial i municipal, sabem que era un pagès relativament benestant, amb residència al carrer de Monterols, i que el dia 20 de juny de 1629 fou enterrat –tal com era el seu desig– “al monestir dels descalsos”. Val a dir que la llosa havia estat desplaçada del seu lloc original, en un moment indeterminat, i que durant els treballs de recuperació no ha estat detectada la presència de restes humanes.

                                                                                                 © Jaume Massó Carballido

                                                             Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca - Direcció

La làpida sepulcral dels Miret (1624)

 

Apareguda al migdia del dimecres 19 de desembre de 2007, al jardí del costat de l’Hospital de Reus (carrer de Sant Joan, 36), a uns quants metres de distància però a una profunditat similar a la recuperada el passat 19 d’octubre i de la qual ja es va donar notícia. S’ha pogut recuperar sencera, amb molt poques i lleus erosions. No s’han detectat restes associades a un enterrament in situ.

Es tracta d’una llosa de pedra calcària blanquinosa, bellament esculpida i decorada en baix relleu. Porta una inscripció en llatí, que explica de qui era la tomba sobre la qual havia estat col·locada. La lectura completa i la traducció s’hauran de fer un cop hagi estat netejada completament i siguin del tot identificades algunes de les lletres, poc visibles o esborrades pel desgast. De tota manera, es pot avançar que es tracta de la tomba o sarcòfag (“sarcophagum”) de Joan Miret i els seus (“Iohannes Miret et suis”), i que data de l’any 1624 (la primera era de Francesc Tost i datada el 1629). L’epígraf comença assenyalant que el pare, Francesc Miret, gaudí del privilegi de ser ciutadà honrat de Barcelona (compte: és un privilegi NO exclusiu dels nascuts a Barcelona), és a dir, membre de la petita noblesa. Curiosament, aquest Francesc Miret, ciutadà honrat, no apareix en la bibliografia especialitzada referent a la noblesa reusenca d’aquell període. Val a dir, però, que el cognom Miret és prou ben documentat, a Reus, especiament entre els segles XIV i XVII. El 1676, per exemple, ens consta un altre Francesc Miret, que era ermità de Misericòrdia (citat per Ramon Amigó, 1988). Als llibres de matrimonis dels primers anys del segle XVII, conservats a l’Arxiu de la Parròquia de Sant Pere, hi apareixen diversos Miret, entre els quals uns quants paraires (elaboradors de llana), i en el primer volum d’òbits (1620-1639), hi ha la referència a l’aniversari doble celebrat el dia 10 de maig de 1624 a la parròquia de Sant Joan (és a dir, a l’església dels carmelites descalços) “p(er) los pares i muller del sen(y)or Joan Miret, mercader”. No hi ha dubte que es tracta del mateix Joan Miret que va fer posar la làpida que ara ha estat recuperada i del qual sabem (pel registre d’òbits) que era mercader d’ofici.

La llosa, que té 166 cm de llargada, 73 cm d’amplada i 13 cm de gruix, està decorada amb l’escut quarterat dels Miret, coronat amb un elm guarnit amb plomes, i envoltat amb ossos i calaveres, així com quatre rostres humans simètricament disposats als quatre angles de la llosa.

 

-->

Quan encara no s’havia netejat prou bé, vaig llegir bona part de la inscripció, que té onze línies. La meva transcripció, incompleta i per revisar, va ser:

SARCOPHAGVM / HVNC GENITORI SVI / FRANCISCO MIRET / CIVI HONORATO / BARCINONEN. POST / QVAM AD PLVRES / IVIT CONDERE IO- / HANNES MIRET / ET SVI[S] IVSSIT / DIE VIII MA[Y] ANNO / MDCXXIIII.

La làpida ha estat traslladada als magatzems de l’Institut Municipal de Museus de Reus. Hem d’agrair la col·laboració dels responsables de l’Hospital de Reus i de l’arquitecte José Vicente Gómez, així com l’amable participació del senyor Jacint Solana i del transportista Jordi Vallès. 

                                                                                            © Jaume Massó Carballido
                                                         Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca – Direcció

 

Ha estat un plaer i un honor poder comptar amb la col·laboració d'en Jaume Massó, que ha fet l'aportació documental d'aquesta entrada.

Aquestes peces ja formen part dels fons del Institut Municipal de Museus de Reus.