PIRENA 2010

Fa anys que tenia ganes d'anar a veure la Pirena, ja estava cansat de veure-ho per la tele. Tenia moltes ganes de veure-ho de ben aprop, viure l'ambient, els gossos, els trineus, els mushers, i veure'ls en acció i fer fotos...

Aquest és Jacinto, un campió. Amb el seu equip LAZARO'S TEAM, van guanyar la Pirena 2009, i no se si algun altra edició anterior a més d'altres competicións. Aquest any, van segons a la classificació de nòrdics, i estan a punt per la 11ª etapa, a GRANDVALIRA – EL TARTER, un circuit de 13 Km que a més serà l'última etapa nocturna de Pirena.

Jacinto com deia és un gran campió, ha estat guia al seu equip i ha ensenyat a altres gossos guia. Després el veurem en acció, empleant-se a fons en plena competició, amb els altres gossos del trineu. !Quina canya¡

Quan me'l van presentar, hem van explicar que ja era gran, que problablement seria el seu últim any de competició i que era ceg.

Sens dubte que s'ha guanyat un merescut descans.

IMPRESSIONANT
FORçA JACINTO¡¡¡

 ETAPA 11 GRANDVALIRA – EL TARTER 13Km.

  

l'equip de veterinaris, no paran...

Tan a la sortida com a l'arribada de cada etapa, hi ha un Punt de control veterinari, on s'han d'aturar per confirmar que els gossos estan bé.

ETAPA 12 GRANDVALIRA – GRAU ROIG 12 km.

Aquí tenim a Jacinto¡ al centre de la imatge davant del Lázaro el seu musher, fent el que més li agrada.

La Pirena no m'ha decepcionat.
Una experiència fotografica i animal inoblidable, que sens dubte repetiré.
Espero que us agradin les fotografies.

Guaitas del Castell d'Escornalbou

LES MASCARES DEL CASTELL D'ESCORNALBOU

Guaitas del castel

Monument documentat ja el 1153. Tant el castell, centre d'una amplia baronia, com l'església de Sant Miquel foren la seu d'una canònica agustiniana fins el 1574.
Posteriorment, va passar als franciscans que hi varen romandre fins el 1835. En la primera dècada del s. XX fou adquirit pel Sr. Eduard Toda que el va restaurar i reconstruir lliurement. Allà hi va aplegar interessants col·leccions de gravats, ceràmica i objectes de tota mena, així com una notable biblioteca.
Els elements més notables del conjunt són l'església romànica (s. XII-XIII), les restes de la sala capitular i del claustre, així com la vivenda del Sr. Toda, curosament restituïda, la visita de la qual ens permetrà observar com era una casa senyorial de principis del 1900.
Des dels arcs del claustre i, en especial, des de l'ermita de Santa Bàrbara, situada al cim del conjunt, es pot gaudir d'una de les millors vistes de les comarques de Tarragona.

Adreça
Ctra. d'Escornalbou, sn.
43771 Riudecanyes (Baix Camp)
Tel. 977 83 40 07

Horari
De dimarts a diumenge, inclosos els festius.

• De l'1 d'octubre al 31 de maig: de 10'00 a 13'30 h. i de 15'00 a 17'30 h.
• De l'1 de juny al 30 de setembre: de 10'00 a 13'30 h. i de 16'00 a 19'30 h.

Tancat els dilluns no festius, el 25 i 26 de desembre i l'1 i 6 de gener.
La taquilla i l'entrada es tanquen 30 minuts abans del límit horari.

 Castell Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou

Piscina

Fred

Neu i Vent

VIA FERRATA DEL MONTSANT 04/10/2009

Montsant Màgic

Aquestes imatges les vaig captar durant una passejada pel camí que va de les ermites de Ulldemolins, fins a l'ermita de Sant Bertomeu.
Es curiós com al matí, a la anada, no vaig veure res. Anava recordant la frase que hem va dir en Jesús, (de, tens un racó dalt del món-cares del món) - a veure si t'empesques una (cara) de ven interessant- ja tenia ganes de trobar-hi alguna. Però va passant el dia i el propi Montsant hem va distreure... el bosc, frondós i humit, les cireres de pastor, ja madures per terra, tacant de vermell la pinassa, el riu, els ocells, un soroll, i les olors... Com és d'encisador el Montsant.
Després, a la tarda quan tornàvem, sense pensar, ho vaig veure. Hi havia una cara que ens mirava, des de sota dels enormes blocs de pedra, mig amagada darrera del bosc, com si estigués vigilant.
Per fi li havia trobat una cara del món ben interessant al Jesús.
Però mentre caminàvem, amb el sol ja molt baix, vaig veure un altre al costat, amb barret amb ploma. Seguint el camí un altre, com dissimulant, mig girada, com qui mira capa un altre banda, i al cap de poc sento que hem criden, ¡mira, allí dalt un altre!. Hi van anant sortint-nos al pas, com si fossin els sentinelles que vigilen qui va.
Des de fa molts anys, amb els companys excursionistes que hi hem anat, sempre hem coincidit en que el Montsant és màgic i com veieu avui estic més convençut que mai.

EUROPA FA UN MILIO D'ANYS

De l'expossició EUROPA FA UN MILIO D'ANYS, al Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus, fins al 16 de gener de 2010.